No crec que mai arribi el dia que deixi que llegeixis les paraules que he escrit en aquest petit blog. Masses sentiments s'amaguen entre aquestes línies, masses coses que probablement tu no entendries.
M'agradaria explicar-te la necessitat de fer aquest blog, la necessitat de deixar anar tot el que amb tu em guardo. Si vols que somrigui mentre estic al teu costat, he de deixar anar abans totes les llàgrimes, i d'això n'està ple aquesta pàgina, de llàgrimes.
Es podria dir que aquesta és
"mi pequeña via de escape", un lloc on puc ser senzillament jo:
Una noia que no és ho suficientment ordinària per encaixar, ni ho suficientment especial per destacar.
Alice.
No hay comentarios:
Publicar un comentario