Saps? En aquell moment em vas fer lliure. Vaig poder tocar el cel i pujar més enllà dels núvols, allà on s'amaguen els Déus. Va ser un instant, però el millor instant de la meva vida.
Ara trobo a faltar els teus petons, les teves abraçades. Però sobretot trobo a faltar perdre'm en els teus ulls. Tant difícil seria tornar-ho a intentar? M'agradaria tant saber què sents, què vas sentir aquell dia, amb aquell petó. No sé si et va agradar, però sé que mai el podràs oblidar.
Alice.
No hay comentarios:
Publicar un comentario